carnaval

Comença el carnaval!!

A l' Acadèmia Igualada durant la primera setmana de febrer hem celebrat el carnaval i ens ho hem passat d'allò més bé, ja que els que estan cursant segon any d'educació infantil venien cada dia de la setmana a dir-nos que ens havíem de posar cada dia, hi ho feien d'una manera molt divertida. Ara bé que si no ho portaves havies de pagar una penyora, tot hi que la penyora la vam pagar igual, crec que era per fer més divertits aquells dies.

El primer dia que van venir a dir-nos de què teníem que anar disfressats va ser molt graciós, havíem de portar alguna cosa al cap que destaques, jo vaig optar per unes antenes de papallones de color blau. El segon dia vam tingué que portar un bigoti pintat a la cara les noies i els nois havien de portar els llavis pintats. El tercer dia havíem de portar una sabata de cada color o els mitjons per sobre dels pantalons que se'ns vaguessin va ser molt divertit perquè la gent que no portava res d'això corria a intercanviar-ho amb un altre company que tampoc ho portava. I el quart i últim dia vam haver de porta una mascara, nosaltres com som la classe dels pollets tots ens vam fer la nostra pròpia màscara de pollets i anàvem molt macos, fèiem molt goig.

L'ultim dia que va ser divendres la nostra classe la dels pollets va celebrar carnaval amb molt d'entusiasme, ja que ens vam organitzar per grups i cada grup es va fer la seva disfressa la veritat és que va estar molt bé, ja que hi va haver grups que s'ho van curra molt a part d'això la disfressa la vam acompanyar d'un ball on la coreografia la vam fer nosaltres.

Ara ús explicaré les disfresses:

El primer grup anava d'ovelles i portaven un pasto.

El segon grup anaven de llaminadures.

El tercer grup anava d'egipcis.

El quart grup anava de minions que la veritat s'ho van currar molt a l'igual que el ball que va ser molt divertit.

El cinquè i ultim grup anava disfressat de raïm, en aquest grup anava jo i també ens ho vam curra molt.

En definitiva va estar molt bé aquell dia i el millor és que tots vam passar una estona molt agradable on hi va haver molts somriures que això és el més important. Gaudir

 Imatges tretes de (Bloc del CFGS Educació Infantil de l'Acadèmia Igualada)

Un conte.

Avui hem explicat un conte.

En l'assignatura d'expressió la nostra professora ens va dir que agaféssim un conte per infants de tres a cinc anys que més endavant explicaríem davant dels nostres companys i companyes de classe.

Jo la veritat és que al principi estava una mica indecisa, ja que no sabia quin conte triaria perquè n'hi havia dos que m'interessaven molt però al final em vaig decidir pel conte que es titula: Amb aquest cel no es va enlloc.

Us preguntareu: De què va aquest conte? No ús amoïneu que ara ús enfare cinc cèntims.

Una vegada hi havia un poble que estava trist, i aquell poble estava trist perquè el cel se’ls havia descolorit. De fet feia molt de temps que no s’havia pintat, tant que ja ningú ho recordava. I és clar amb les pluges, les pedregades, els llampecs i el vent que de mica en mica ho havia socarrimat tot aquell poble tenia un aspecte molt pansit, i és clar amb aquell cel no es podia anar enlloc. Ara al poble no es parlava de res més que no fos de l’aspecte que tenia el cel i és clar només hi havia una solució i sabeu quina és aquesta solució ? Pintar-lo immediatament i com era d’esperar tothom hi va estar d’acord.

Al principi va costar una mica decidir de quin color pintarien el cel però un cop ho van tenir decidit s’hi van posar mans a l'obra. I sabeu de quin color el van pintar ? De color vermell. Però l’alegria va durar poc, ja que aquell cel de color vermell semblava una teulada on s’hi van posar tots els gats i van començar a miolar tota la nit i els pobres pobletans ja no van poder dormir. Llavors aquell matí van decidir que el pintarien d’un altre color i el color que van triar va ser el verd. Però clar aquell cel tan verd semblava un gran camp perquè i pasturessin les vaques i a l'hora de tornar-les a posar al seu corral no hi va haver manera de què baixessin. A l'endemà van decidir que el pintarien de color groc però de cop i volta hi van començar aparèixer elements estranys: primer una piràmide, després un oasi i poc després uns estranys que caminaven de costat i semblaven plans i per si fos poc allò semblava un gran desert on els migdies no es podia sortir al carrer.

Després del groc van provar amb el marró però es confonia el cel amb la terra i els pobletans s’estaven començant a tornar bojos perquè ja no sabien si estaven del dret o del reves.

De tants colors que havien utilitzat per pintar el cel, un dia aquest va començar a caure a trossos hi ha esquerdar-se, un cop van haver caigut tots els trossos un cel clar, net i transparent es va alçar al seu damunt i d’alguna manera havien resolt el problema.

I conte contat conte acabat.

(il·lustració de Matheus Lopes)

Com em  dic ? I qui sóc?

Hola el meu nom és Marina Roselló Dalmau i estic estudiant  a l'acadèmia Igualada, cursant un grau superior d'educació infantil.
Aquest grau té una durada de dos anys i desprès un cop finalitzat, podre ser una futura educadora i treballar amb infants de zero a sis anys.

Un cop acabat aquest grau el que vui fer és una carrera universitaria. Quina carrera? Vui estudiar psicologia, ja que m'interessa molt saber perquè l'ésser humà es comporta d'aquesta manera i perquè actua en conseqüència  i un seguit de coses més.